lectures de la missa del diumenge V de durant l'any 8 febrer 2015

DIUMENGE V DE DURANT L'ANY

«hi predicaré, que aquesta és la meva missió»

Lectura del llibre de Job

Job digué als seus amics:
«L’home a la terra, no està sotmès a servitud, no passa la vida com un jornaler? Com un esclau es deleix per asseure’s a l’ombra, espera l’hora de cobrar com el treballador.
Però a mi, m’ha tocat per herència passar mesos en va, la paga que em donen són les nits en blanc. Així que em fico al llit ja penso: Quan serà de dia perquè em pugui llevar? I estic neguitós del vespre a la matinada. Els meus dies han corregut més que una llançadora; ja s’acaben, ja no hi queda fil. Recordeu que la meva vida no és sinó un respir: els meus ulls no tornaran a veure la felicitat.»Sinagoga

Jb 7,1-4.6-7

Salm Responsorial

R. Lloeu el Senyor, que conforta els cors desfets.

Lloeu el Senyor, dóna bo de cantar!
Lloeu el nostre Déu, que és agradós de lloar-lo!
El Senyor reconstrueix Jerusalem
i aplega els dispersats d'Israel. R

Conforta els cors desfets i embena les ferides.

Té comptat el nombre dels estels,
els crida cadascun pel seu nom.. R

És gran el Senyor, i és molt poderós,
és infinita la seva saviesa.
El Senyor sosté els desvalguts
i abat els injustos fins a terra» R

Sl 146,1-2.3-4.5-6 (R.: cf. 3a)

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint
Germans, jo no puc gloriar-me d'anunciar l'evangeli: hi estic obligat, i pobre de mi que no ho fes! Si jo m'ho hagués buscat podria esperar-ne una recompensa, però no havent-ho buscat, per a mi és un encàrrec que he rebut de Déu. Per quin motiu puc esperar una recompensa? Doncs que jo, quan treballo per difondre l'evangeli, no el converteixi en cosa costosa, sinó que renunciï al dret que em dóna el meu servei. Jo sóc lliure: no era esclau de ningú, però m'he fet esclau de tots per guanyar-ne tants com pugui. Per guanyar els febles, m'he fet feble com ells. M'he fet tot amb tots per guanyar-ne alguns, sigui com sigui. Tractant-se de l'evangeli, estic disposat a fer tot el que calgui per poder-hi tenir part.

1Co 9,16-19.22-23

Lectura de l’evangeli segons sant Marc

En aquell temps, Jesús, sortint de la sinagoga, se n’anà amb Jaume i Joan a casa de Simó i Andreu. La sogra de Simó era al llit amb febre, i llavors mateix ho digueren a Jesús. Ell li va donar la mà, i la va fer llevar; la febre li desaparegué i ella mateixa els serví a taula. Al vespre, quan el sol s’havia post, li portaren tots els malalts i els endimoniats. Tota la ciutat s’havia aplegat davant la porta, i ell va curar molts malalts de diverses malalties; va treure també molts dimonis, i no els deixava parlar, perquè sabien qui era.
De bon matí, quan encara era fosc, es llevà, se n’anà en un lloc solitari i s’hi quedà pregant. Simó amb els seus companys sortí a buscarlo. Quan el trobaren, li digueren: «Tothom us està buscant». Ell els digué: «Anem a d’altres llocs, als pobles veïns, i també hi predicaré, que aquesta és la meva missió». I anà per tot Galilea, predicant a les sinagogues de cada lloc, i traient els dimonis.

Mc 1,29-39

"Malaltia i guarició"

Des de sempre, el problema del sofriment turmenta l’ésser humà de tots els temps i de totes les cultures.
També la Bíblia és el mirall de la condició humana; es fa càrrec del crit de dolor que puja incessant des de la terra, crucificada per tant de sofriment. A l’evangeli, veiem Jesús que no teoritza sobre el mal i el sofriment, sinó que els combat, fent fora el regne de Satanàs per fer realitat el Regne de Déu amb les seves paraules i les seves obres. També les obres de Jesús són paraules; diuen qui és Jesús i què vol. Guareix malalts, expulsa dimonis. I tot seguit busca la solitud: l’home Jesús necessita les hores de la pregària en solitud, la profunda comunitat amb el Pare del cel. Després pot anar cap als homes i les dones que esperen la Bona Nova del Regne de Déu. Els deixebles ho han de veure i aprendre, perquè vivim en una situació precària, des de la qual podem fer pregària.
La vida ens empeny. Amb prou feines tenim temps, diem. És ben cert: no tenim temps a perdre, el temps de la nostra vida és molt valuós i és curt. Menjar, dormir, és massa poc valuós. Sempre hem de tornar a fer camí cap a la font a buscar l’aigua que calmi la nostra set.
Jesús va dedicar molt de temps als malalts i turmentats per esperits malignes, però sempre buscava la solitud per estar amb el seu Pare.
La resposta de Déu a tots els interrogants de la humanitat que pateix no és una filosofia teòrica sinó una resposta encarnada en Jesús que pateix amb els homes i les dones. La resposta definitiva al misteri del sofriment ens ve donat amb la vinguda de Crist, al qual Marc presenta com aquell qui es fa solidari dels mals dels homes i les dones que pateixen. Per això els pot alliberar de la situació de sofriment. En aquesta intensa jornada de Cafarnaüm, Jesús guareix i allibera del sofriment amb el seu cor misericordiós, recorrent tota la Galilea, predicant l’Evangeli i guarint.

Ignasi Ricart, claretià

Música Sacra

Con el nombre de Música Sacra agrupamos las obras musicales cristianas que a lo largo de la historia han creado los grandes compositores para destacar la obra de Dios. Nació en Europa en la Alta Edad Media con los ritos cristianos en el ámbito de las iglesias. Los antiguos cantos medievales dieron paso a las Misas y Cantatas del Barroco.

La época dorada de la música religiosa se inicia con los cantos gregorianos, alcanzan la mayoría de edad con Johann Sebastian Bach, continúa con Mozart y finaliza con las Misas de Beethoven. Mas tarde la musica sagrada deja de tener tanta importancia en la vida social y los compositores se acuerdan de ella excepcionalmente.

Glória de Vivaldi	Réquiem de Mozart	Passió segons sant Joan. Bach
El Messies de Händel I	El Messies de Händel II	El Messies de Händel III
La Passió segons sant Mateu I	La Passió segons sant Mateu II	Messa da Réquiem de Verdi